Els inicis de l'autenticació
La primera contrasenya informàtica va ser implementada al MIT el 1961 pel professor Fernando Corbató per al sistema CTSS (Compatible Time-Sharing System). Cada usuari tenia un arxiu privat protegit per contrasenya. Curiosament, el 1962 es va produir el primer robatori de contrasenyes quan un investigador va aconseguir imprimir el fitxer de contrasenyes per obtenir més temps d'ús de l'ordinador. Això va demostrar des del principi que les contrasenyes necessitaven protecció addicional.
Evolució i atacs moderns
Les contrasenyes han evolucionat des de simples paraules fins a complexos algorismes de hash (bcrypt, Argon2). Els atacs també han avançat: des de la força bruta bàsica fins a atacs de diccionari, rainbow tables i atacs sofisticats basats en IA. Una targeta gràfica moderna pot provar milers de milions de contrasenyes per segon. Això ha portat a la creació d'estàndards com l'autenticació multifactor i els gestors de contrasenyes.
Fets curiosos i curiositats
• Les contrasenyes més comunes del 2023 són "123456", "password" i "qwerty" (es poden trencar en menys d'1 segon)
• Una contrasenya de 8 caràcters només amb minúscules té 208 mil milions de combinacions, però es pot trencar en minuts amb hardware modern
• La contrasenya més llarga acceptada per molts sistemes és de 128 caràcters
• El 65% de les persones reutilitzen contrasenyes entre diferents serveis
• "Correcthorsebatterystaple" (un cèlebre xkcd) té 44 bits d'entropia i trigarien 550 anys a trencar-la per força bruta