Visualitzador Markdown

Markdown va ser creat el 2004 per John Gruber amb col·laboració d'Aaron Swartz, amb l'objectiu de crear un llenguatge de marcatge fàcil de llegir i escriure que pogués convertir-se a HTML vàlid. El nom prové de la inversió conceptual de "markup" (marcatge cap amunt) a "markdown" (marcatge cap avall), suggerint una sintaxi més senzilla i menys intrusiva que HTML.

El punt d'inflexió per Markdown va arribar amb GitHub el 2008, que va adoptar-lo per fitxers README i documentació. El 2012 es va crear CommonMark, un intent d'estandarditzar Markdown responent a les inconsistències entre implementacions. GitHub va desenvolupar GitHub Flavored Markdown (GFM) el 2014, afegint suport per taules, llistes de tasques i mention (@usuari). Avui dia, més de 50 milions de desenvolupadors utilitzen Markdown diàriament en plataformes com Reddit, Stack Overflow, Discord, Slack i Notion.

Escriure Markdown eficaç va més enllà de conèixer la sintaxi. Segueix aquestes bones pràctiques per crear documents professionals i fàcils de mantenir:

1. Consistència en l'estil

Mantén un estil coherent en tot el document. Si utilitzes `negreta` per emfatitzar, no barregis amb `__negreta__`. Per llistes no ordenades, escull entre `-`, `*` o `+` i mantén-lo. Per a blocs de codi, especifica sempre el llenguatge: ```python en lloc de només ```. Aquesta consistència millora la llegibilitat i facilita el manteniment col·laboratiu del document.

2. Estructura jeràrquica clara

Utilitza capçaleres (#, ##, ###) de manera jeràrquica i lògica. Mai saltis nivells: després d'un # (H1) ha de venir ## (H2), no ### (H3). Un document ben estructurat sol començar amb un únic H1 (títol), seguit de H2 (seccions principals), i H3-H6 per subseccions. Això no només millora la llegibilitat sinó també l'accessibilitat i el SEO quan es converteix a HTML.

3. Espais en blanc significatius

Markdown necessita línies en blanc per separar elements. Deixa sempre una línia en blanc abans i després de capçaleres, llistes, blocs de codi i taules. Per forçar un salt de línia dins d'un paràgraf, acaba la línia amb dos espais. Aquesta pràctica evita problemes de renderització inconsistent entre diferents parsers de Markdown.

4. Enllaços i referències

Per documents llargs, utilitza referències d'enllaç en lloc d'enllaços inline: [text][ref] i després [ref]: url al final del document. Això manté el text llegible i facilita actualitzacions d'URL. Per a imatges, sempre afegeix text alternatiu descriptiu: . Evita URL nues (http://...) i sempre utilitza la sintaxi d'enllaç [text](url) per millor accessibilitat.

Aquest visor és fonamental per desenvolupadors de software escrivint documentació tècnica en repositoris GitHub, GitLab o Bitbucket. Permet validar que el README.md es veurà correctament abans de fer commit. També és essencial per escriptors tècnics creant wikis, tutorials i guies d'usuari: el preview en temps real accelera el procés d'edició i detecta errors de sintaxi immediatament.

Bloguers i creadors de contingut l'utilitzen per escriure articles en plataformes que accepten Markdown com Ghost, Hugo, Jekyll o Medium. Estudiants i investigadors redacten notes, treballs i tesis en Markdown per la seva portabilitat i control de versions amb Git. Equips col·laboratius l'usen per crear documentació interna, procediments i bases de coneixement, aprofitant que Markdown és text pla i funciona perfectament amb sistemes de control de versions.

Aaron Swartz i l'activisme digital: El co-creador de Markdown, Aaron Swartz, també va cofundar Reddit i va ser un activista clau per la llibertat d'informació. La seva contribució a Markdown va ser instrumental per fer-lo un estàndard obert i accessible.

Més de 30 "flavors" de Markdown: Existeixen desenes de variants: CommonMark, GFM (GitHub), MultiMarkdown, Markdown Extra, R Markdown, etc. Cada una afegeix extensions específiques com taules, notes al peu, definicions de llistes o equacions matemàtiques LaTeX.

El parser original té només 1632 línies: El script Perl original de John Gruber (Markdown.pl) té menys de 2000 línies de codi. Aquesta simplicitat va contribuir a la seva ràpida adopció i a la creació de reimplementacions en desenes de llenguatges de programació.

Markdown vs. WYSIWYG: Estudis demostren que els escriptors tècnics són 40% més ràpids escrivint en Markdown que utilitzant editors WYSIWYG com Word. La raó: mans que no han de sortir del teclat i concentració ininterrompuda en el contingut en lloc del format.