Tipografia i recompte de text
Història i evolució
La tipografia moderna va néixer el 1440 quan Johannes Gutenberg va inventar la impremta de tipus mòbils a Mainz. Els primers tipus eren imitacions de la lletra manuscrita gòtica, però aviat van evolucionar cap a formes més clares. El tipus romà, dissenyat per Nicolas Jenson el 1470, és l'avantpassat directe de les fonts serif actuals com Times New Roman o Georgia.
La revolució tipogràfica del segle XX va arribar amb la fotocomposició dels anys 50-60 i, sobretot, amb la tipografia digital dels anys 80. Adobe i Apple van democratitzar el disseny tipogràfic amb PostScript i el Macintosh, cosa que permet que qualsevol usuari pogués usar milers de fonts en un ordinador personal. L'aparició dels formats digitals OpenType (1996) i TrueType va unificar les fonts entre sistemes operatius.
En la web, Google Fonts (llançat el 2010) va transformar la tipografia digital posant a disposició centenars de fonts d'alta qualitat de forma gratuïta per a qualsevol projecte web, eliminant la dependència de les poques fonts "segures" del sistema operatiu.
Bones pràctiques
La tipografia i la mesura del text tenen bones pràctiques per a cada context:
Tipografia per a pantalles. Les fonts sans-serif (sense serifa) com Inter, Roboto o Open Sans solen tenir millor llegibilitat a mides petites en pantalla. Per a textos llargs, una alçada de línia d'entre 1,4 i 1,6 vegades la mida de la lletra millora significativament la lectura. La mida mínima recomanada per a text de cos és de 16px en dispositius mòbils.
Recompte per a SEO. No existeix una longitud "màgica" per posicionar un article. Google premia la profunditat i la satisfacció de l'intent de cerca. Els articles de pilar de contingut solen tenir entre 2.000 i 3.000 paraules, però un article de 600 paraules que respongui perfectament una pregunta concreta pot posicionar millor que un de 4.000 que dispersi el focus.
Recompte en traduccions. El català i el castellà tendeixen a ser entre un 15-25% més llargs que l'anglès en paraules per expressar el mateix contingut. En disseny responsive bilingüe, cal preveure espai extra per als idiomes llatins.
Casos d'ús
El recompte de paraules és crític en contextos variats. Els periodistes treballen amb límits de 400-600 paraules per a notícies breus o 1.500-2.500 per a reportatges de fons. Els traductors professionals alloquen el temps de treball i calculen tarifes basant-se en el nombre paraules del text original. En l'àmbit acadèmic, els treballs universitaris i tesines solen tenir límits estrictes de paraules que cal respectar. En el món del contingut digital, els redactors de SEO analitzen la longitud dels articles dels competidors posicionats per calibrar el mínim necessari per competir en un tema donat.
Curiositats
- La lletra "e" és la més freqüent en català, castellà, anglès i francès. Representa aproximadament el 12-14% de totes les lletres en qualsevol text d'aquests idiomes, seguit de la "a" i la "o".
- Un adult llegeix de mitjana unes 200-250 paraules per minut en lectura silenciosa. Un locutor de ràdio o telediari parla a unes 150-180 paraules per minut per ser entès clarament.
- Helvetica, creada el 1957 pel dissenyador suís Max Miedinger, és una de les tipografies més influents. S'usa al logòtip de BMW, Lufthansa i a la senyalètica del metro de Nova York.
- El caràcter "@" va tenir el seu primer ús documentat el 1536 en una carta d'un mercader florentí. Ray Tomlinson el va adoptar el 1971 per separar el nom del servidor en el primer sistema de correu electrònic.